1 adj. [LC] [HIH] [SO] Que, per naixença o gràcia del sobirà, pertany a una classe social considerada distinta de la dels simples ciutadans i gaudeix de preeminències hereditàries. Ésser noble de naixença. El rei l'ha fet noble. Era de família noble. 2 m. i f. [LC] Persona noble. Els nobles de la cort. Un noble arruïnat. 3 1 adj. [LC] Elevat, entre els altres, en dignitat, en mèrit, en distinció. Un propòsit noble. Un corser noble. 3 2 adj. [LC] Incapaç de sentiments baixos, plebeus. Un cor noble.
